El Raïm: delícia de déus

Des de l’antiguitat, el raïm ha sigut una de les fruites més conegudes i apreciades per l’home, tant sencer com en forma de suc, most o vi.

Hipòcrates, el pare de la medicina, ja la qualificava com l’aliment més complet i aconsellable en totes les etapes de la vida.

Propietats

•  El raïm està compost fonamentalment d’aigua, hidrats decarboni i sucres.

• El raïm negre conté al voltant de 67 calories per cadacent grams, mentre que el blanc aporta unes 63 calories. 

• El raïm és font de potassi, que ajuda a mantenir la pressió arterial en valors normals, i contribueix al funcionament normal dels músculs i del sistema nerviós.

 Varietats

Actualment, el seu cultiu es desenvolupa en regionscàlides de tot el món, i els principals productors són: a Europa, Espanya,França, Itàlia, Portugal, Turquia i Grècia; a Amèrica, Califòrnia, Xile i l’Argentina;i també Austràlia i Sud-àfrica.

Existen alrededor de 3.000 variedades de uvas en el mundo, aunque no todas son igualmente apreciadas. Normalmente, las uvas dedicadas a la producción de vino, uvas pasas o consumo en crudo, son de origen europeo porque se consideran de calidad superior a las americanas. Sin embargo, éstas últimas se prefieren para la obtención de jugos y jaleas.

 La major part de la producció de raïm es destina a l’elaboració de vi i begudes dolces.

Segons l’ús final, el raïm es classifica en dos grans grups: el raïm de taula, que es consumix fresc o en forma de panses, i el raïm vinífer, que s’utilitza per a l’elaboració del vi.

Hi ha moltes varietats de raïm de taula que es diferencien per la textura de la polpa; pel color, que varia entre el groc clar, el verd i el granat o violeta; i per la mida i la forma dels grans. Destaquen el moscatell, pel gust dolç i saborós; l’aledo, per la polpa cruixenti el gust agradable; i el red globe, pel color roig vi i la gran mida delsgrans. A més, el raïm del Vinalopó, que es presenta com a denominació d’origen,és molt ben valorat a Espanya.

Entre les varietats de raïm també n’hi ha sense llavors que es destinaven habitualment a la producció de panses, per la seua baixa acidesa, però ara també són molt apreciades per al consum en fresc. Les varietats més valorades per a producció de panses són les de Màlaga, com indicala seua denominació d’origen; les de Corint, xicotetes i fosques però molt gustoses;i les sultanes, de color clar i extremadament dolces.

D’altra banda, aquelles varietats de raïm amb un nivell d’acidesa alt i un contingut moderat en sucres es destinen a la producció vitivinícola. Les més utilitzades són, per als vins blancs: moscatell, malvasia, macabeu, palomí, chardonnay i garnatxa blanca; i per als negres: cabernet sauvignon, merlot, pinotnoir, syrah, tintorera, carinyena, ull de llebre, garnatxa negra i morastell.

Sorbet de raïm